Què és la Pedagogia Waldorf

La pedagogia Waldorf és un corrent d’educació iniciat per Rudolf Steiner, destacat filòsof, sociòleg, educador i científic, a principis del segle XX.

El 1919 el propietari de la fàbrica de cigarretes Waldorf-Astoria va encomanar a Steiner la tasca de crear l’escola per als fills dels seus obrers, va ser així com va néixer la primera escola a Sttutgart, Alemanya.

Aquest sistema pedagògic es basa en un profund coneixement antropològic de l’ésser humà i les seves diferents etapes de desenvolupament, el que permet que els mestres sempre tinguin una mirada actualitzada, atenent així a les veritables necessitats de cada nen, a cada edat, en cada temps i lloc on es trobi.

Té el seu fonament en la recerca quotidiana i en la comprensió del nen en desenvolupament: el seu cos físic, les seves facultats psíquiques i la seva individualitat, per això que educar li exigeix als mestres un treball personal profund que els capacita tant per percebre els processos maduratius dels seus alumnes com per captar els fenòmens de la naturalesa, els avenços científics, històrics i socials del món d’avui.

Per als mestres Waldorf, el més important no és el que s’ensenya, sinó com s’ensenya. El programa educatiu creat per Steiner es basa en el nen, en exercitar les capacitats de l’ésser humà: pensar, sentir i actuar, per a això el mestre és un artista de l’educació, que a través de l’observació de les necessitats dels nens els va entregant els continguts en el moment oportú i de la forma adequada a la seva etapa evolutiva.

El mètode Waldorf és integral, implica el coneixement de la naturalesa individual de cada nen, metodologia i continguts adequats a l’etapa evolutiva dels nens i un equilibri de les aptituds intel·lectuals, artístiques i manuals.

Segons Steiner, hi ha tres etapes a les quals hem de prestar especial atenció durant l’educació d’un nen, per poder donar els continguts i les formes adequades que desenvolupin i potenciïn les seves capacitats.

Des de la concepció fins als 7 anys: etapa de la imitació.

Gràcies a la imitació els nens aprenen el més important que aprendran en tota la seva vida: posar-se dret, l’adquisició del llenguatge i la capacitat de pensar. També aprenen els gestos i les actituds que veuen en els adults que estan en el seu entorn més proper.

A més, en aquesta etapa els nens estan construint el seu cos, de manera que totes les seves energies estan dedicades a acabar de formar el seu propi cos fins al moment en què cauen les dents de llet.

Des dels 7 als 14 anys: el cor de la infància.

Ja han caigut les dents de llet. Aquest és un senyal d’un canvi físic molt important, les energies utilitzades en el creixement del cos s’alliberen i ja poden utilitzar-se per l’aprenentatge escolar.

En aquest septenni, la característica fonamental és la imaginació, per això és important que els continguts siguin adequats i respectin aquest univers creatiu.

A les escoles Waldorf no només hi ha moltes assignatures artístiques, sinó que cada contingut, cada gest i tota la vida escolar s’impregna d’imaginació i sentiment. Així els nens aconsegueixen tenir un aprenentatge profund i veritable, i no una freda i abstracta acumulació de dades i destreses fàcilment oblidables.

Dels 14 als 21 anys: desenvolupament de la capacitat del judici.

En aquesta etapa el jove ha d’experimentar la seva capacitat de jutjar, d’emetre judicis, per això que cada professor haurà de trobar formes creatives de presentar els continguts de manera que al jove se li permeti tenir aquesta experiència i trobar les lleis que estan darrere dels fenòmens.

Aquesta capacitat és anul·lada quan només es memoritzen i repeteixen textos digerits per altres, que és el que es fan en gairebé totes les escoles avui dia.

Naturalment en aquesta etapa també l’art és l’instrument de desenvolupament de l’ànima, la ciència s’unirà a l’art perquè es puguin desenvolupar persones íntegres, amb un pensament potent, una vida plena de sentiment i una voluntat que els permeti realitzar la tasca que considerin vital.