Lloc acollidor, segur, natural i una dinàmica ordenada en el temps i l’espai

 

per a donar seguretat i confiança per a expressar-se en el joc lliure

 

Ambient, materials d'origen natural, colors, sons, formes i textures

 

activitats manuals, jocs i contacte amb la natura estimulen adequadament els nens

 

Cura dels ritmes orgànics

 

amb l’alternança d’activitats expansives i altres que afavoreixen la calma

 

Grup de joc Krisol Waldorf

“L’Infant que viu en una atmosfera d’amor i afecte, plena d’autèntics bons exemples per a imitar, està vivint en l’element adequat. Hom ha d’estar sempre alerta per tal d’evitar que es faci res en presència de l’infant que no sigui digne de ser imitat ”. (Rudolf Steiner)

PILARSEDUCATIUSDEL’ETAPAINFANTIL

La infància és la llavor de la vida posterior, durant la infància s’estructura i es construeix tota la personalitat de l’infant i tot el que esdevindrà el dia de demà. L’infant és un constructor del seu cos físic fins als 7 anys, edat en què comença a perdre les dents de llet.

Cal acompanyar els infants amb amor i respecte, i facilitar-los els elements de l’entorn per tal que puguin construir bé “la seva casa”.

En el jardí d’infants, com en tota l’etapa 0 a 6 anys, destaca la importància de L’ IMITACIÓ per als processos d’aprenentatge i desenvolupament infantil. El nen petit aprèn bàsicament per imitació, s’identifica amb l’ambient vivencial i anímic que el rodeja, buscant el seu punt de referència i el desplegament dels seus talents a partir de les qualitats d’aquest medi. Steiner proposa partir sempre de L’EXEMPLE DEL MESTRE en el seu FER i en la seva ACTITUD (el SER). En aquest fer participarà l’infant, a través de la imitació.

Els adults hem creat els nostres conceptes mentals en base a les experiències que hem tingut. Però l’infant encara no té aquestes experiències, ni aquests conceptes. És incongruent parlar amb un infant a través de conceptes. Cal parlar-li a través de l’experiència, a través del fer. No tantes paraules i sí més GESTOS.

La infància també és l’època de la voluntat. La voluntat és L’ACCIÓ, el fer, la repetició. L’infant treballa el sentit del moviment propi, el sentit del tacte, el sentit de l’equilibri i el sentit tèrmic, que són elements bàsics per al seu creixement saludable.

L’activitat principal d’un infant és jugar. El JOC LLIURE es cultiva conscientment com a element fonamental d’aprenentatge. L’infant s’expressa plenament en el FER. Els infants són capaços de crear escenaris improvisats sense cap més instrucció que la imitació. Quan juguen imiten l’activitat dels adults. El joc és en ell mateix un element sanador per a l’infant. Cal posar a la seva disposició espais grans i materials que puguin ser transformats pels mateixos infants. En manipular-los i transformar-los, podran canalitzar tota la seva energia creadora d’una manera sana.

“Realmente cuando un niño ha inventado algo resulta mucho más sólido como conocimiento ulterior que la simple adquisición a partir de un adulto que le ofrece un alimento ya masticado”. (J. Piaget)

Les JOGUINES, senzilles i poc definides, de materials naturals, permeten desenvolupar la fantasia de l’infant i afavorir les impressions sensorials harmòniques.

L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA és un eix central en la Pedagogia Waldorf. Crear una peça artística comporta un acte volitiu de pràctica i de repetició, un sentiment d’alegria, una sensació de llibertat, una connexió amb l’interior de la persona, un desenvolupament de la fantasia i també de les habilitats manuals. Música, dansa, dibuix, aquarel·la, modelatge, fer el pa, moviment, teixit, … L’infant no viu en el resultat de la seva obra d’art, sinó en el procés creatiu.

Els CONTES ens expliquen amb imatges una vegada i una altra els secrets de l’existència de l’ésser humà. A través del conte, l’infant se sent relacionat directament amb problemes que ell mateix està vivint (pors, conflictes, alegries, reptes, frustracions…) i, amb imatges, veu com sortir-se’n d’aquestes situacions. Els contes esdevenen també una font molt vàlida per a l’adquisició del llenguatge.

El contacte amb la NATURA ofereix als infants un recurs inesgotable de sensacions i experiències que els connecta amb un medi que ben aviat senten com a propi. No senten que la natura i ells són coses diferents, sinó que EN FORMEN PART, se senten UN TOT amb la natura. S’integren en els mateixos processos naturals, en els cicles rítmics, en les lleis universals.

La REPETICIÓ i el RITME són dos principis que apareixen contínuament a l’aula i que responen a una demanda inherent a les funcions de la memòria dels infants d’aquestes edats. Destaquen l’organització de la jornada, la repetició dels contes i de les cançons, i la celebració de festivitats estacionals com a focus d’interès per a les vivències internes de l’infant.

Fins ara hem parlat de totes aquelles activitats que l’infant necessita fer, o necessita que nosaltres li proporcionem, perquè rebi el millor aliment per a la seva ànima (joc, imitació, ritme, gestos, contes), el seu esperit (art, natura) i el seu cos (moviment). És coherent, doncs, que li proporcionem la millor alimentació, la més nutritiva per al seu creixement físic: una ALIMENTACIÓ completa, ecològica, amb productes de la temporada, locals o del propi hort. 

DINÀMICAESCOLAR

La jornada  transcorre amb un ritme pausat en el qual s’alternen estones d’expansió amb estones de recolliment, moments per jugar a l’interior i moments per gaudir de l’exterior, activitats pautades i activitats lliures, individualitat i col·lectivitat. És en aquest ritme de vaivé que l’infant “respira” amb seguretat i llibertat.

De la mateixa manera que el dia transcorre amb el seu ritme, així també la setmana flueix amb el seu, ja que cada dia de la setmana es caracteritza per una activitat concreta que ben aviat ja esperen; Es fa el pa, dibuix amb ceres es teixeix, es modela amb ceres o llana, es pinta amb aquarel·les. Aquest ritme cíclic facilita que l’infant sàpiga quin dia som i se senti més segur. També, els cicles estacionals anuals es viuen al jardí d’infants a través dels contes de fades, les cançons tradicionals i les festivitats, que van variant i adequant-se al temps que es viu en cada moment.

ALGUNES CONSIDERACIONS ALGUNES CONSIDERACIONS

En començar el jardí d’infants, es permet que l’infant tingui tot el temps d’adaptació que li calgui, oferint-li un horari i una dinàmica flexibles en funció de les seves necessitats. Es potencia la convivència dels nens i nenes de diferents edats per tal d’estimular el sentit social i de cooperació.

L’activitat es desenvolupa en un ambient acollidor que transmet seguretat i fa possible acompanyar l’infant en les seves necessitats individuals i ajudarlo a que s’integri en un context social. Les aules estan preparades per crear un ambient càlid, que permeti entrar en una relació sensible i activa amb el medi. Les cançons i contes enriqueixen les vivències quotidianes dels infants. Els seus elements rítmics els desperten plaer, alhora que els ajuden a ampliar el vocabulari i les estructures lingüístiques. També es té una atenció especial pels moments de conversa espontània i per practicar una escolta  activa amb els infants.

Al final de cada jornada, el mestre explica un conte a tots els infants del seu grup. El mateix conte es repeteix almenys una o dues setmanes, de manera que els infants interioritzen molt millor el seu missatge inherent, s’aprenen de memòria les paraules, les expressions i acaben incorporant un sistema de referències lingüístiques molt important. La llengua integrada en el context social i narratiu es cultiva a l’etapa infantil com social i narratiu a element de base per a tot l’aprenentatge posterior.

El moviment acompanya l’expressió oral en moltes ocasions. Això desperta l’interès dels infants i els facilita la identificació i comprensió dels missatges verbals. Cançons i jocs mimats, jocs de dits, danses, rotllanes, … que els infants poden també realitzar imitant els gestos de l’educador. Aquesta unió de paraules i gestos reforça el desenvolupament de les habilitats lingüístiques, cognitives i motrius. Igualment, totes les activitats manuals i l’expansió en les activitats en el jardí, on el medi i els materials activitats en el jardí demanen una adaptació motriu flexible, formen part integrant de les activitats quotidianes.

PERFIL DEL DOCENT

L’educador és el responsable de l’activitat pedagògica en tots els moments i a través de tots els elements presents a l’aula. Prepara i té cura de tots i cadascun dels detalls (els elements materials i físics, l’ambient anímic i els aspectes socials i culturals). Tot això en col·laboració amb la resta de persones de la comunitat educativa.

Els educadors representen davant dels infants un model d’actitud i de valors. S’entén doncs la importància de la presa de consciència i la reflexió i investigació contínues com a tasques imprescindibles per a millorar la labor educativa. Els bons hàbits, l’exemple de l’adult i la creativitat en situacions crítiques han de substituir la pura autoritat. L’educador ha de ser un artista també a l’hora d’aplicar els necessaris límits als infants. Amb les eines de la coherència, la justa mesura, la delicadesa, el sentit de l’ humor i el moment adequat, ajuda a canalitzar les forces que a vegades el mateix infant no pot gestionar. Al mateix temps, els educadors són responsables de la informació i del intercanvi continu d’impressions amb els pares, amb l’objectiu de crear una consonància entre casa i l’escola. L’educació es concebeix com una responsabilitat compartida. La prolongació de la manera de fer de l’escola en les activitats i rutines de casa dóna seguretat i confiança al viure dels infants. El treball amb els pares consisteix en entrevistes periòdiques, visites a casa de les famílies, col·loquis pedagògics trimestrals, etc.

La formació específica de mestre/a de jardí d’infants Waldorf consta d’un període d’ un any, després de la formació universitària oficial. En aquest període, el docent pren consciència de la pròpia personalitat i alhora es forma en el coneixement de les etapes evolutives de l’infant, la didàctica, l’elaboració dels materials (treballs manuals i joguines), el desenvolupament de la sensibilitat per a observar i saber reconèixer la maduresa de l’infant i, per últim, en la manera de fer aportacions en el seu entorn familiar i social. L’equip pedagògic realitza una formació continuada per tal d’ampliar i millorar la seva tasca.

La pràctica educativa es basa en l’autonomia professional per tal de garantir la llibertat de cada mestre en la concepció, creació i avaluació de les activitats de l’aula sobre la base de l’autorevisió constant, dins un marc metodològic compartit i contrastat entre l’equip pedagògic.

DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS

A manera de resum, definim com a referència primordial set capacitats bàsiques que l’infant anirà desenvolupant de manera natu ques ral durant l’etapa d’Educació Infantil. La maduresa en aquestes competències el capacitarà per a entrar i reeixir en l’etapa de Primària.

  1. capacitat física i de moviment : Les possibilitats de moviment diferenciat tenen una influència important sobre el desenvolupament de l’infant. El ser capaç de “captar” quelcom i moure’s cap a allò determina les oportunitats de percepció.
  2. capacitat perceptiva i sensorial : L’infant ha de ser capaç de percebre i observar PER SI MATEIX, prenent consciència del que existeix i succeeix al seu voltant. Per a fer això necessita confiança i autoestima. La construcció del coneixement ha de fonamentar-se en experiències verificables per les pròpies facultats cognitives. La capacitat crítica és condició prèvia per a un procés d’alfabetització tecnològica oportú.
  3. capacitat lingüística : Es construeix sobre la base de les relacions interpersonals, la seva qualitat psico-afectiva i les oportunitats de percepció integrada i diferenciada.
  4. capacitat de creació (fantasia i creativitat) : La flexibilitat i la creativitat són habilitats que demana qualsevol tasca, tant en l’àmbit escolar com en la vida en societat.
  5. capacitat sociocultural : El tracte entre iguals i els hàbits de convivència com a base d’una concepció democràtica de la societat han d’aprendre’s i practicar-se en diferents contextos, entre els quals la família i l’escola adquireixen un paper central. El context familiar, cultural i social són condicionants del comportament i el desenvolupament d’hàbits. Això fa que sigui necessària la cooperació entre els adults responsables de l’educació de l’infant.
  6. capacitat per a la concentració i la motivació (autodirecció) : Problemes de concentració, nerviosisme, hiperactivitat i desmotivació són problemes habituals en l’entorn escolar actual. La prevenció i el foment de pràctiques educatives, hàbits socials i d’un entorn apropiat per a evitar aquests trastorns, constitueixen un objectiu primordial de l’educació dels infants en l’actualitat.
  7. capacitat en valors : Tant infants com adults necessiten un sistema de valors per a orientar-se com a individu en el context de la nostra societat i emprendre el seu camí a la vida. Les experiències de compromís social basades en unes conviccions personals amb contingut ètic brinden a les persones un sentit propi i una fonamentació de les seves actuacions, més enllà del pragmatisme o consumisme, que són les premisses més esteses en l’actualitat.
error: Contenido protegido !!